La contaminació general es produeix per fets com:
- Les grans aglomeracions de població a les ciutats costaneres produeixen quantitats enormes d’aigües residuals. Quan aquestes es depuren, l’efecte de l’abocament és inferior que quan no es depuren.
- Els abocaments industrials requereixen sistemes especials de depuració, perquè provoquen una contaminació molt més nociva. Les combustions industrials augmenten les emissions de CO2 que potencien l'efecte hivernacle responsable del rescalfament global de la terra.
- Les centrals nuclears són un perill potencial de contaminació radioactiva a banda de la modificació del medi que provoquen al produir grans quantitats d'aigua a elevada temperatura.
- El transport marítim, acostuma a produir accidents que representen aportacions al mar de grans quantitats de petroli i d’altres productes; tot i que el percentatge d’accidents es mínim, els efectes contaminants i la destrucció dels ecosistemes de les costes afectades són importants i irreversibles.
- CFC: des dels anys 1960, s’ha demostrat que els clorofluorocarbonis tenen efectes negatius i contribueixen en l’efecte hivernacle. S’utilitzen en el servei de refrigeració i climatització per la seva forta conductivitat i també en aerosols.
- Monòxid de Carboni: és un producte de combustió incompleta, perillós per les persones i animals ja que es un contaminant, perquè es centra en hemoglobina de la sang i impedeix el transport d’oxigen.
- Diòxid de Carboni: produït en les combustions completes de productes orgànics. La concentració de CO2 a l’atmosfera repercuteix en el canvi climàtic, i fa que augmenti la temperatura de la Terra en l’efecte hivernacle i Callendar –gas dels més abundants i potencials- .
- Monòxid de Nitrogen: és un gas incolor i soluble en l’aigua. Es produeix en cremar els combustibles fòssils dels transports i de la indústria (centrals d’energia). Es considera un agent tòxic, radical lliure.
- Diòxid de Sofre: intervé en la pluja àcida. Es produeix quant el sofre s’oxida i es converteix en àcid sulfúric. Les gotes de la pluja àcida poden arribar a deteriorar materials, i fins i tot sistemes dels éssers vius.
- Gas Metà: es produeix a la natura quant la matèria orgànica és descomposta per a la falta d’oxigen. És molt perillós; fàcilment inflamable i explosiu. Aquest gas també participa amb força potencial en l’efecte hivernacle.
- Gas Ozó: és un derivat de l’oxigen. A temperatura i pressió ambientals és un gas. Té ús industrial en alguns compostos orgànics i desinfectants. Té un oxidant molt potent i és present en l’atmosfera (estratosfera –forma la capa d’ozó que filtra les radiacions ultraviolades- /troposfera).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada